En aquest article et presentarem els parcs naturals de Lleida més coneguts i, sobretot, imprescindibles. No hi ha res com gaudir d´unes vistes increïbles en un espai tranquil i protegit. El nord de Lleida destaca principalment pels seus paisatges, així que atreveix-te a endinsar-te coneixent més profundament els espais naturals que els protegeixen.
Llista dels 5 millors espais naturals què veure a Lleida
Parc Nacional d'Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici
Aquest paratge natural és una de les meravelles de tota la província, ja que és un parc que recull tots els paisatges que causen més estupefacció als seus visitants. És un dels espais naturals de Lleida més coneguts i importants, ja que és únic al sud d’Europa, i ja sabem que això és dir molt, però si et deixes convèncer, ho descobriràs per tu mateix.
Es poden fer rutes de senderisme entre muntanyes, llacs, cascades i rius, trobant-te una gran diversitat de fauna i flora. Mires on miris veuràs una cosa que no havies vist abans, això t’ho assegurem! Tota aquesta varietat ve perquè el refugi natural es troba als Pirineus, una zona molt frondosa i que és la llar de moltes espècies que no poden suportar altres condicions climàtiques.
Així mateix, també és molt més fàcil trobar grans zones de terreny que poder oferir als animals. En aquest parc nacional hi ha grans espais reservats perquè els animals puguin viure lliurement.
Per entrar al parc ho pots fer des de dos accessos: el de Boí i el d’Espot. A tots dos accessos es pot arribar amb cotxe o amb autobús, i tots dos tenen la seva “gran entrada”, ja que les vistes són espectaculars per on es miri.
Si decideixes entrar per Boí observaràs prats, meandres, la muntanya de Comaloforno i molts llacs, com l’Estany de Llebreta, l’Estany Llong, l’Estany de Travessani, l’Estany Negre i l’Estany de Monges.
Si, en canvi, preferiu entrar per Espot, veureu el famós Llac de Sant Maurici (que dóna nom al parc natural de l’Alt Pirineu), els dos pics que es coneixen amb el nom dels Encants, l’Estany de Ratera amb la cascada, i el refugi d’Amitges.
Una de les rutes més conegudes és la Ruta dels 7 llacs, o la ruta del Circ de Colomèrs, perfectament apta per a nens, així que no hi ha excusa per perdre-s’ho.
Parc Natural del Cadí-Moixeró
Un altre dels parcs naturals més coneguts de Catalunya és el Cadí-Moixeró, a banda de ser també un dels més grans de la comunitat autònoma. Es troba entre el Pirineu i el Prepirineu, per la qual cosa podràs imaginar-te la singularitat i la bellesa dels seus paisatges. La veritat és que s’han reconegut fins a 1400 espècies vegetals; i tot i que la fauna no és tan extensa, també és molt variada. Dins del parc hi ha moltíssimes rutes ja dissenyades que pots seguir, tant a peu com amb bicicleta (i si t’animes fins i tot a cavall!).
L’extensió del parc arriba a molts municipis, per la qual cosa es pot accedir des de diferents llocs, cosa que també et permetrà apreciar la típica arquitectura dels pobles pirinencs i fins i tot perdre’t als seus nuclis medievals (almenys dels municipis que encara ho conserven).
Espai Natural Protegit de Naut Aran
A la comarca de la Vall d’Aran hi ha l´Espai Natural Protegit de Naut Aran, una de les destinacions principals per als amants de l´esport de muntanya, ja que estem parlant d´un lloc amb fàcil accessibilitat i una gran varietat d´infraestructures turístiques. El parc es troba als Pirineus, així que les vistes que ofereix són senzillament espectaculars, ia més, un exemple clar dels típics paisatges de la muntanya pirinenca.
No creus que això és tot? Indubtablement no: et podràs perdre entre rius, boscos i prats. Si tens sort veuràs cavalls i vaques marrons (hem de reconèixer que molt probablement tindràs aquesta sort, doncs hi viuen en llibertat).
Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec
Aquesta zona natural està formada per la Serra del Montsec i constitueix una barrera natural entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. Com els altres espais naturals que hem esmentat, aquest també ofereix uns paisatges inigualables a altres parts de Catalunya. La seva frontera amb Aragó és el riu Noguera Ribagorçana, així que també ho és el Congost de Mont-Rebei, molt famós a la província de Lleida però també a tota la comunitat autònoma. Sincerament, és el més visitat de l’Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec. Es tracta d’un camí tallat a parets de roca que arriben fins als 500 metres d’alçada, així que com podreu imaginar, les vistes són increïbles.
És un punt de referència per als amants dels esports de muntanya, però no són els únics que poden gaudir d´una excursió per la zona. No te’n penediràs si t’hi unis! Es considera que aquesta àrea és la que més diversitat dels paisatges del territori proporciona als seus visitants, sent, a més, la zona de transició del paisatge pirinenc al nord i mediterrani-continental al sud.
Parc de la Mitjana
Encara que sens dubte et semblarà curiós, aquest parc natural està situat al límit de la ciutat de Lleida. Es tracta d’una zona verda i humida, atès el gran nombre de rius que l’envolten. Estem parlant d´una àrea d´unes 90 hectàrees que es considera d´interès natural des de 1979. El Parc de la Mitjana és una zona amb un microclima propi que ha permès el creixement d´aquest bosc de ribera amb molts arbres diferents: si ets un amant de les plantes, tingues per segur que aquesta destinació et complaurà. Però com sempre, nosaltres no ens conformem amb coses que tinguin poc per oferir. En aquest parc natural, malgrat que és molt proper a la vida urbana, hi ha una gran quantitat d’espècies animals, sobretot aus. La veritat és que han arribat a distingir-se fins a 130 espècies diferents.
El Parc de la Mitjana és un espai ideal per passejar, fer una mica d’esport i relaxar-vos mentre observeu la fauna i flora de la zona. Si no us ve de gust endinsar-vos en aquest món per tu sol, podeu acostar-vos fins al Centre d’Interpretació de la Mitjana i agafar una visita guiada, que també inclou una visita a una exposició audiovisual permanent sobre el parc.
Una altra cosa molt curiosa que podràs apreciar al parc natural és que les condicions del bosc van variant, ja que depèn de la proximitat de la zona amb el riu.