En aquest article et parlarem de pobles abandonats a Lleida. Si ets una persona curiosa, segur que aquests pobles fantasma t’agradaran.
Llista dels 10 pobles abandonats de Lleida que has de visitar
Aramunt Vell
Aramunt no és només un poble fantasma del Pallars Jussà on s’hi van establir els romans, sinó que és part de la importància de Catalunya durant l’Edat Mitjana. Va quedar immortalitzat en el temps, cosa que ho fa un preciós i interessant destí. Les ruïnes encara poden apreciar-se a dalt del turó que una vegada va ser la seva seu. Tot i ser abandonat el segle XX, durant la Guerra Civil va ser el refugi de moltes famílies, cosa que el va deteriorar molt més. Aramunt només constava d’un carrer principal, el castell, 3 esglésies (el de Sant Fructuós; la romànica de Sant Antoni; i el de Sant Joan) i unes 93 cases. Va quedar tan allunyat de la civilització que els seus propis habitants es van veure obligats a desplaçar-se per viure amb més comoditat.
El Meüll
El Meüll, també al Pallars Jussà, és un poble de difícil accés: cal anar fins a Fígols de Tremp, cercar el Pont de Muntanya a la carretera de Tremp, i seguir el Camí del Meüll. És un d’aquells llocs abandonats una mica amagats, per mantenir el misteri! És un perfecte mirador de la Conca de Tremp, fins i tot es coneix amb el sobrenom del balcó de la Conca. Comptava amb un castell i una església romànica, i mai no va conèixer l’aigua ni la llum elèctrica. L’última família va decidir traslladar-se a Tremp el 1973 a la recerca d’unes millors condicions. Tot i això, ho van mantenir en bon estat, cosa que ha permès la rehabilitació de l’escola i la casa dels mestres en una casa rural.
Conill
Entre els llogarets abandonats de Lleida, trobem Conill. Aquest era un petit poble del segle XII que constava només l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser, i de 5 cases: cal Cinca, cal Frare, cal Palau, cal Pont i cal Vilafranca; nomenades després del cognom de la família que l’habitava. Ells no van permetre que es construïssin més cases, així que el poble va ser finalment abandonat el 1980, i la gran premsa d’oli de què vivien és ara una atracció turística en un parc públic de Tàrrega. Els edificis que actualment segueixen drets són del segle XVIII. Es troba a 7 quilòmetres de Tàrrega ia 350 metres d’altitud.
Sant Pere de Claramunt
Claramunt és una població de Lleida, que el 1900 tenia tan sols 79 habitants. Ja fa temps que ningú hi viu, però està oficialment despoblat des del 2012. De les cases abandonades que queden, la que destaca és Casa Vilafranca. També destaquen les ruïnes de l’antiga escola, que també acollia els nens que vivien a les masies dels voltants. Per descomptat, no hi ha poble a Catalunya sense el seu temple: Claramunt comptava amb una església romànica dedicada a Sant Pere, l’edifici que més sobresurt del poble, construït a la part més alta i amb una torre campanar que es pot veure des de lluny.
Besan
Si parlem de pobles despoblats no ens podem oblidar de Besan, situat a 1160 metres d’altitud i format per tan sols un carrer i la petita Església de Santa Maria. Passejant pel seu carrer podreu observar les boniques cases de pedra amb sostre de pissarra i balcons de fusta, típiques de la zona; va arribar a tenir fins a 8 cases entre els segles XVIII i XIX. Si et ve de gust acostar-te, de camí busca la capella romànica de Sant Miquel, no té malbaratament! Això sí, no hi ha carreteres per arribar fins a Besan… així que hauràs de posar-te les botes de muntanya i caminar uns 2 quilòmetres des de la carretera. Però és part de l’experiència, ja que us donarà una idea de com era la vida al poble pirinenc a principis del segle XX.
Montesquiu
Encara no t’hem convençut? Aquí va un altre poble fantasma que potser ho aconsegueixi: Montesquiu, que va quedar despoblat quan va començar la construcció del pantà de Sant Antoni, que es va menjar moltes de les terres que els seus habitants treballaven. El poble està sobre la muntanya de Cornelli i el més important i destacable és la seva església romànica, construïda en honor a Sant Urbà l’any 1313. Tot i la seva data, encara es manté dempeus malgrat el visible desgast. Pel camí potser aconseguiu veure la capella romànica de Sant Serni, en molt millor estat que l’església del poble, i amb unes pintures barroques que daten del 1769. La ruta per anar fins a Montesquiu surt d’Orcau.
Erill Castell
Totalment abandonat després de la marxa dels últims habitants, que van seguir els passos dels seus veïns a la recerca d’una vida menys complicada.
Per arribar-hi, el més pràctic és anar caminant des del poble de Malpàs. Aquest poble pertanyia a la poderosa família Erill i estava construït en un turó molt rocós de més de 1400 metres d’altitud, cosa que en dificultava molt l’accés (“A Erill Castell no s’hi pot entrar ni per mar, ni per terra, ni per aire , només saltant de roca a roca”, dit popular). A Erill Castell no hi ha gaires edificis abandonats, ja que no hi havia més de 7 habitatges, però l’Església Parroquial de Santa Maria i les ruïnes del Castell d’Erill (1024) mereixen moltíssim la pena. El 1970 va quedar abandonat.
Castellnou de Montsec
Castellnou de Montsec va ser la casa de la dinastia d’on baixa Gaspar de Portolà, governador de Califòrnia entre 1767 i 1770, a més de fundador de San Diego i Monterrey. Ja ho veus… Un important home ve d’un poble senzill. Durant 1900 el poble constava com a propietat dels senyors de Portolà, malgrat haver estat integrat a Alsamora a causa de l’escassa població. Tot i així, Castellnou de Montsec tenia una església pròpia dedicada a Sant Esteve protomàrtir.
Montlleó
El nom del poble ve donat pel nom del castell que hi ha a dalt del turó, des d’on, a més, es poden gaudir d’unes increïbles vistes de tota la comarca. Lògicament, és un poble que va quedar abandonat, però l’Església romànica de Santa Maria encara segueix dreta, al contrari del castell i les cases. Hi ha constància d’aquest poble des de principis del segle XII, per això visitar-lo és com fer un viatge en el temps. Tant el castell com l’església són Patrimoni Històric Espanyol, cosa que en reafirma la importància.
Montgarri
La nostra darrera proposta, encara que no menys atractiva, és Montgarri. Es troba a uns 1645 metres d’alçada, a la Vall d’Aran. El 2009 encara hi havia 4 habitants censats (literalment) en aquest poble de muntanya, però va començar a despoblar-se als anys 60. El que millor es conserva és el Santuari de Montgarri, construït el 1117 al costat del riu Noguera Pallaresa, que pràcticament constava de la majoria de les instal·lacions del poble: un hostal, l’església, la rectoria, la casa d’administració i un corral. Les cases dels habitants estan en pitjor estat, però és possible intuir com vivien.